Watchmen

Si cerqueu altres usos, vegeu Watchmen (sèrie de televisió).

Watchmen

Tipus	sèrie de còmics limitada i novel·la gràfica
Fitxa
Autor	Alan Moore
Llengua	Anglès
Il·lustrador	Dave Gibbons John Higgins (colorista)
Publicació	Estats Units, 1986-1987, 1986
Editor	DC Comics
Editorial	DC Comics
Dades i xifres
Gènere	còmic ucrònic i còmic de superherois
Personatges	Rorschach Comedian Doctor Manhattan Nite Owl (en) Ozymandias (en) Silk Spectre II Hooded Justice (en) Captain Metropolis (en) Dollar Bill (en) Moloch (en) Silk Spectre
Guió continua a	Before Watchmen DC Rebirth (en) The Button Doomsday Clock
Premis
Premis	top 100 de llibres de ciència-ficció i fantasia de la National Public Radio Premi Eisner a la millor sèrie limitada (1988)
Altres
Lloc web	dc.com…

Watchmen («Vigilants» en anglès) és un còmic de superherois estatunidenc escrit per Alan Moore, dibuixat per Dave Gibbons i acolorit per John Higgins, tots tres britànics. Fou publicat per DC Comics els anys 1986 i 1987, en una sèrie limitada de 12 números, i compilat el 1987. Watchmen erigí d'una història que Moore proposà a DC que incloïa superherois que la companyia havia adquirit de Charlton Comics, però com que l'argument proposat hauria deixat un excés de personatges inutilitzables per futures històries l'editor Dick Giordano convencé Moore de crear personatges originals.

Moore emprà la història com a mitjà per reflectir les ansietats contemporànies i per desconstruir i parodiar el concepte de superheroi. Watchmen té lloc en una ucronia en què els superherois emergiren als Estats Units en els anys 40 i 60; la seva presència els feu guanyar la Guerra del Vietnam i impedí l'escàndol Watergate. El 1985, el país està a punt d'immergir-se en la Tercera Guerra Mundial conta la Unió Soviètica, mentre que s'han il·legalitzat els justiciers emmascarats independents i la majoria d'ells estan retirats o treballen pel govern. La història se centra en el desenvolupament personal i els dilemes morals dels protagonistes, que retornen a la tasca empesos per l'assassinat d'un superheroi patrocinat pel govern.

Estructuralment, Watchmen segueix un patró al llarg de la sèrie: nou vinyetes per pàgina, sovint amb algunes fusionades entre si. Al final de cada número, exceptuant l'últim, hi apareix un suplement fictici en prosa que contribueix en el rerefons de la història; a més, un còmic de pirateria fictici titulat Tales of the Black Freighter, que llegeix un dels personatges, va apareixent al llarg de la narrativa. De vegades transmès de forma no lineal, l'argument salta a través del temps i l'espai i inclou certes escenes i diàlegs paral·lelitzats a través de la sincronia, la coincidència o la reiteració d'imatges i temàtiques.

Watchmen fou un èxit comercial i ha estat aclamat per la crítica, tant de còmics com general; molts crítics i analistes la consideren com una de les obres més destacades de la literatura del segle xx. La revista Time la reconegué com una de les 100 Millors Novel·les en llengua anglesa publicades des del 1923 i The Comics Journal la situà a la posició 91 al top 100 còmics del segle xx. La BBC la descrigué com «el moment en què els còmics cresqueren.»^[1]

Després d'un seguit d'intents d'adaptar el còmic a una pel·lícula, el 2009 es publicà Watchmen del director Zack Snyder. Una sèrie de videojocs, Watchmen: The End Is Nigh, es publicà aquell mateix any coincidint amb l'estrena de la pel·lícula. El 2012 DC Comics publicà Before Watchmen, una sèrie de còmics que actuen com a preqüela de la sèrie Watchmen original, en la qual no s'hi involucraren Moore i Gibbons.